El nom de Santa Eugènia

L'explicació del nom Berga la derivem a l'etimologia d’origen ligur o cèltic i que el nom equival a altura o elevació del terreny.

Efectivament la població està enlairada respecte a les valls de la plana de Vic, el nom Berga apareix a poblacions, valls i rius als països escandinaus, ja que l’etimologia s’acosta al Berga holandès o al Bergen Alemany.

Dels del 915, alguns documents expresen el nom Berga a una antiga vil·la o gran explotació rural.

Al 946 hi ha un document que diu que Balasc dóna a la seva muller Caritosa i els seus fills una heretat formada per cases, terres i vinyes dintre del terme del castell de Taradell i en concret de int terminio de villa Berga...

Els topònims o noms de Santa Eugènia i de Berga s’uneixen entrat el segle XI, si bé en alguns moments apareixen separats.

No es troba informació de una gran familia de nobles o gran llinatge que en posseís el domini. Els Berga que surten en la documentació del segle XIII son gent pagesa normals.

En algun document de l'any 1100 fa referència als castlans del senyor del castell de Taradell. La Família Santa Eugènia era una família castlana del castell de Taradell i tenia també la missió de mantenir fortificat i vigilat el casal d’Ezpinzella (Viladrau) i això ho feien amb l’ajuda de feligresos de Santa Eugènia, residents al Samuntà o sector de l’antiga demarcació de Santa Eugènia que va continuar unida al castell de Taradell.

Els senyors dels Castells se servien d’altres cavallers de riquesa o rang inferior que defensaven els Castells i el seu territori, anomenats Castalns.

Fins ben avançat el segle XV la familia Santa Eugènia té un paper molt destacat a Osona i a altres indrets del país, i fins i tot a Mallorca, una notable família de la més antiga noblesa comarcal, escrita també Santaeugènia. La familia va rebre aquest cognom perquè tenien el seu solar o residència inicial a la vora de l'església de Santa Eugènia, a la segrera. Més endavant una branca passà a viure i a senyorejar a la població de Torroella de Montgrí i altra es va entroncar amb els senyors d'heures o de Sala-d'heures a principis del segle XIII.

Jaume I al 1230 va nomenar Bernat de Santa Eugènia governador de Mallorca, aquest figura en molts documents del rei Jaume I fet que revela que anava en el seu seguici, rebent diferents bens a València i el castell de Pals. Bernat III va fundar l'esglèsia de Santa Eugènia de Mallorca, ara municipi.

La familia es va extingir, si bé es va fer conèixer i van estendre el nom de Santa Eugènia molt més enllà dels límits geogràfics del seu terme i de la comarca d'Osona.