Al llarg del temps

La primera menció al terme de Santa Eugènia de Berga data del 917, no obstant això, sabem que com a mínim des del 893 formava part dels dominis del castell de Taradell. Aquesta dependència està documentada fins a principi del segle XIII, quan sembla ser que una porció territorial es separà pel matrimoni entre Brunissenda, germana del senyor de Taradell, i Pere de Santaeugènia. Aquesta nissaga eren senyors del casal d'Heures, i la part que es disgregà era la que forma l'actual municipi.

El senyor de Taradell, l’any 1381, recuperà la jurisdicció, però quatre anys després els santaeugeniencs i la gent de Vilalleons, ajudats pels consellers de Vic, compraren la seva independència i s'uniren a la Corona, i a la ciutat de Vic en qualitat de carrers. Des d'aleshores els municipis de Santa Eugènia i de Vilalleons crearen una quadra civil, dirigida per un sol batlle, que es reunia a l'anomenada plaça reial, situada prop del mas l'Omeda, al límit entre els dos municipis.

La població de Santa Eugènia durant aquest període passà per tota mena de vicissituds, essent una de les més nefastes la crisi demogràfica i econòmica de la segona meitat del segle XVII. La recuperació no es produí fins al segle XVIII, moment de l'arribada de gent de pobles veïns que es traduí en la construcció de cases al voltant de l'església parroquial, i de masos a tocar els camins rals. Els motors de l'economia local van ser l'agricultura i la ramaderia, però també els molins fariners i les teularies. És en aquest context on es produí, pels volts dels anys 1746-1748, el naixement de Segimon Malats i Codina, fill il·lustre del poble, considerat un dels pares de la veterinària a l'Estat Espanyol. El 1793 llegí el discurs d'inauguració de la Real Escuela Veterinaria de Madrid.

Vers el 1823 es va desfer la unió dels termes de Santa Eugènia i Vilalleons, que ja actuaven autònomament des del 1787. L'empenta del segle XVIII es va aturar el segle XIX i principi del segle XX, com ho prova que no s'obrí cap carrer i que la taxa demogràfica disminuí de forma considerable; si el 1857 Santa Eugènia tenia 518 habitants, l'any 1910 el seu número es situà en 448. La manca d'ingressos econòmics, el fet que les finques rústiques estiguessin en mans de pocs propietaris, els períodes de sequera (1858 i 1878), les guerres carlistes, i la inexistència de fàbriques al municipi són algunes de les causes que motivaren que el poble entrés al segle XX amb una societat que podríem considerar d'Antic Règim.

Els feliços anys vint i amb anterioritat a l'esclat de la Guerra Civil arribaren aires de modernitat a Santa Eugènia. Es construí la carretera d'Arbúcies (1914-1916); l'ajuntament, l'any 1923, aprovà portar el corrent elèctric a la població segons el projecte de la Sociedad Española Hidráulica del Freser, i el 1930 es demanà a la Companyia Telefònica poder instal·lar un telèfon públic. Els propietaris del castell de Sala-d'Heures contribuïren al període de dinamisme amb la construcció, el 1925, de la carretera des de la seva residència fins a la carretera Vic – Arbúcies. Aquesta empenta en infrastructures es reflectí en un augment del nombre d'habitants, 457 l'any 1920 per passar a tenir-ne 549 deu anys després.

La Guerra Civil (1936-1939) és un fet històric que repercutí amb menor o major intensitat sobre Santa Eugènia. El consistori acordà, el 17 de febrer de 1937, canviar el nom del poble, i substituir-lo pel topònim Berga del Castell. En el vessant urbanístic cal esmentar la reconversió en camp d'aviació del pla del mas l'Omeda, obra en què molts santaeugeniencs hi van prendre part. L'ajuntament, el juny d'aquest any, cedí el castell de Sala-d'Heures als components del cos d'aviació perquè servís d'habitatge. Per aquest edifici hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com fou el cas de Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto o Dolores Ibarruri La Passionària. Quan algun d'aquests polítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions l’escortaven. L'octubre de 1938 es va celebrar, en aquest indret, l'àpat de comiat de les Brigades Internacionals.

El 2 de febrer de 1939 l'exèrcit franquista entrà a Berga del Castell, denominació que va desaparèixer per tornar a la forma originària de Santa Eugènia de Berga, però castellanitzada. Un altre canvi va ser el bateig de vials amb noms imposats pel nou règim polític: la plaça Major passà a dir-se plaza del Caudillo, i el carrer Canigó, es diria calle del general Moscardó i la plaça del Padró passà a anomenar-se avenida 2 de febrero. El període de la Postguerra, caracteritzat pels problemes vinculats a la manca de recursos econòmics, no suposà una gran dificultat per a la vida quotidiana, donat que era una població dedicada completament a les activitats agrícoles i ramaderes

La vida al poble no començà a experimentar canvis urbanístics significatius fins al període 1950-1960: l’alineació i reforma del carrer del Call, l’arranjament de clavegueres, i l'edificació dels primers habitatges a la zona del Pla Duran, a partir de 1954. Aquest procés de creixement, fora del nucli antic, experimentà una forta empenta als anys seixanta, quan algunes indústries, especialment Explasa, s'instal·laren al pla Duran; alhora, el nombre d'habitatges en aquest sector augmentà de forma considerable. A fi d'establir una normativa a seguir a l'hora d'edificar i preveure quines zones eren les més òptimes per estendre's el nucli urbà en un futur, es van redactar les primeres normes subsidiàries de planejament del terme municipal l’any 1984.

La base urbanística possibilità que a partir d'aleshores Santa Eugènia de Berga es dotés d'uns equipaments i serveis públics necessaris per oferir una qualitat de vida a aquells que hi resideixen: escola pública (1983), Centre d'assistència primària de l'Àrea Bàsica de Salut (1987), teatre (198..), llar d'infants (1991), ajuntament (1994), cementiri (1995), camp de futbol (1999), nou Centre d’Assistència Primària (1999), i gimnàs (2000).

Agustí Dalmau i Font
Historiador i arxiver