Segimon Malats
És el fill il·lustre del municipi. Va néixer a Santa Eugènia de Berga entre els anys 1746 i 1748. Els seus pares, Pau Malats, que era escloper, i Rosa Codina, eren naturals de Vic. Va tenir dos germans, nascuts a Santa Eugènia; Salvador, el 1745, i Joan, el 1754.
La primera informació que tenim de la trajectòria de Segimon Malats, data de l’any 1775, quan ingressà com a manescal (persona que tenia cura de les malalties de les bèsties) al Regimiento de Dragones de Lusitania. Amb aquest cos militar va prendre part en l’assetjament de Gibraltar en el període 1780-1784. El rei Carles III el nomenà Manescal Major o veterinari militar d’aquest cos castrense per Reial Ordre de 1781.
Segimon Malats, l’any 1784, fou enviat a millorar la seva formació a l’Escola de Veterinària d’Alfort (París), a fi d’adquirir els coneixements necessaris per implantar posteriorment a l’Estat espanyol una escola d’acord amb les tendències europees. Posteriorment féu estada a Alemanya, Dinamarca i Gran Bretanya, on entre altres matèries, estudià dades sobre la cria de cavalls i altres animals domèstics, i economia rural.
En retornar a l’Estat espanyol, principi de 1789, s’entrevistà amb el rei per posar-lo al corrent de la seva estada per Europa. El monarca li encarregà el projecte per establir a Córdova i a Madrid una escola de veterinària, però certs problemes feren que només prosperès la instauració de l’escola a Madrid.
Mentre s’ocupava de la tasca encomanada, va rebre del rei Carles IV, l’any 1790, el títol de Mariscal Mayor de la Real Caballeriza, càrrec que comportava la tasca de guarir els cavalls i les mules de l’exèrcit reial. No fou l’única distinció que va rebre atès que en anys posteriors en va rebre d’altres: Alcalde Examinador y Juez del Tribunal del Real Protoalbeiterato (1791), Socio de la Sociedad Económica del País (1791), i l’ús del Don i el títol d’Hidalguía (1793).
L’escola de veteninària de Madrid es creà per Reial Ordre de Carles IV de 23 de febrer de 1792. Segimon Malats llegí, el 18 d’octubre de 1793, el discurs amb què es va donar per inaugurada la Real Escuela Veterinaria de Madrid, primera creada a l’Estat, de la qual Malats en va ser el primer director.
Si bé era el màxim càrrec de la institució, l’ensenyança no despertava gran interès en Malats, fet que li suposà certes discrepàncies amb els que l’envoltaven. La seva preocupació es centrà en les remuneracions econòmiques a percebre i en la publicació dels seus estudis, que en la majoria de casos eren traduccions d’obres franceses.
L’any 1793 inicià la publicació dels seus treballs, Elementos de Veterinaria que se han de enseñar a los alumnos del Real Colegio de Veterinaira de Madrid, i Nuevas observaciones fisicas concernientes a la economia rural, cría, conservación y aumento del ganado caballar, con varios puntos interesantes a la salud pública.
Amb l’esclat de la Guerra de la Independència, per no haver de posar-se a l’ordre d’un rei francès, va fugir de Madrid l’any 1809. Desprès de passar per Córdova, i Granada s’incorporà a l’exèrcit del Centre establert a Orihuela el març de 1810. Aquí posà els seus estudis i formació a càrrec de l’exèrcit i amb un equip de vuit veterinaris va guarir cavalls i construí equipaments per atendre els animals convenientment.
El 1814 Malats recuperà la direcció de l’escola, però es veié involucrat en les campanyes que promogueren professors i protectors contra la seva persona. Ambdòs fets, juntament amb la introducció de nous postulats acadèmics a partir de 1821-1822 portaren a Segimon Malats a jubilar-se.
Malats, vidu d’Antonia Valero, va morir sense descendència, a Madrid el 24 de desembre de 1826. Tant en el seu testament, de 5 de març de 1820, com en la seva partida de defunció hi consta que era originari de Santa Eugènia de Berga. Segons disposició testamentària deixà els seus béns, i en especial els drets d’elaboració d’un bàlsam que ell ideà per a èquids, als seus nebots Joan i Rosa.
Agustí Dalmau i Font
Historiador i arxiver
