L’última carta del Carter de SEB

Vaig arribar al poble el juny del 2018 amb tota la il·lusió i les ganes que et dóna una nova plaça «definitiva» a Correus. Des d'aquesta petita oficina he vist passar la vida al poble al llarg d'aquests set anys, en els que he tingut la sort i el privilegi de viure i compartir amb tots vosaltres aquesta professió tan bonica com és ser carter. Us conec, pràcticament, a tots.  Amb alguns només ens hem saludat i creuat unes breus paraules, amb altres hem fet petar la xerrada, amb d’altres he aprofundit més i amb d’altres hi he forjat una amistat. 

Voltant pels carrers, he conegut la gent d'aquest poble, he vist embarassos, nadons recent nascuts, casaments a l'església i també he compartit amb vosaltres les pèrdues, els primers dies d'escola d'alguns petits i els últims abans de marxar a l'institut, negocis que han tancat per jubilació, algun que ha obert (per sort)... He vist canviar aquest poble, com ell m'ha vist canviar a mi al llarg d’aquest temps. Amb vosaltres vaig passar una pandèmia, el temporal Glòria, dies de neu i de calor extrema, però res m'ha aturat per fer la feina, per la qual vaig venir a Santa Eugènia, amb professionalitat i sempre amb la millor actitud. 

Ara, després de viure tot això, ha arribat el moment de reencaminar la meva vida laboral i fer un canvi. Un canvi que afronto amb la mateixa il·lusió i ganes amb la que vaig arribar aquí aquella primavera del 2018, i també amb tristesa i nostàlgia per deixar enrere aquest poble i la seva gent que m'ha acollit i m'ha tractat com un vilatà més, com un més de la família. Fins i tot he acabat formant part del grup de l'Ascurseb on em podreu seguir veient fent de les nostres sobre l’escenari. No marxo de buit, m'emporto la motxilla plena de vivències, de persones boniques i també d'amics. 

Sé que molts hauríeu preferit no veure'm per no rebre segons què, però em sap greu, forma part del joc; no m’ho tingueu en compte. Només desitjo que, malgrat les males notícies que us hagi pogut portar en algun moment, guardeu un bon record del meu pas per aquest racó tan bonic d’Osona. Tingueu-ne cura, com ho fan els pagesos i ramaders de les masies, que esquitxen el territori als quals també he tingut la gran sort de conèixer.

Gràcies a tots i totes per la paciència que vau tenir amb mi al principi i per les paraules que al llarg d'aquest últim mes, m'heu anat dedicant quan us he explicat que marxava, us ho agraeixo de tot cor.

Santa Eugènia sempre serà casa meva.