Ruta urbana pel municipi

El recorregut l’iniciem a la plaça Nova, lloc on trobem l’església parroquial, que té annexionat un edifici, de planta hexagonal, que acollí les celebracions religioses mentre es duia a terme, a la dècada dels anys seixanta, la restauració de l’església. Davant per davant tenim l’antic ajuntament, immoble que actualment és la seu d’entitats i associacions locals. El portal d’entrada prové del pati del desaparegut convent de les germanes dominiques.

L’actual edifici que serveix de Casa de la Vila, el qual fou inaugurat l’any 1994, fou construït en un solar que havia estat ocupat amb anterioritat pel convent de les germanes dominiques del Pare Coll. A més de ser una institució de caire religiós, serví com a centre docent privat de nenes, que funcionà entre el 1886 i el 1960. Si teniu oportunitat d’accedir al vestíbul de l’ajuntament observeu la placa al·lusiva a l’homenatge que es va retre, l’any 2000, a Segimon Malats i Codina, fill il·lustre del poble que fundà la primera Escola de Veterinària de l’Estat espanyol a les darreries del segle XVIII.

Mirant frontalment l’ajuntament, anirem a buscar el carrer de la dreta, que rep la denominació de carrer del màrtir Pare Solà, i els veïns també el coneixen com a carrer del Mig, denominació que li ve de la seva situació respecte a tres carrers paral·lels. Andreu Solà i Molist, nascut el 1895, ingressà de jove a la congregació claretiana i poc després de ser ordenat, fou destinat a Mèxic. En aquest Estat fou testimoni directe de la revolució, i en va rebre les conseqüències, atès que morí assassinat l’abril de 1927 a la ciutat de Lleó.

En aquest carrer començarem a veure algunes de les cases que s’edificaren a mitjans del segle XVIII, com a resultat de la prosperitat que experimentà Santa Eugènia en aquest període. Destaquem tres edificis; el senyalat amb el núm. 4, i conegut com a can Segimon, que presenta una porta i una finestra amb llinda i brancals de pedra. L’edificació que segueix a continuació, coneguda com a cal Cisteller, tot i les obres de que ha estat objecte recentment, conserva els brancals i la llinda originàries del s.XVIII, en què hom pot llegir-hi la inscripció: “Ave Maria sin pecado concebida”. La darrera casa a ressaltar és a can Piella o can Jepic i està identificada amb el núm.9. D’ella sobresurt la llinda que corona la porta que té com a elements gravats a la pedra la data 1784, una creu a l’interior d’un cercle i un motiu vegetal.

Al capdavall del carrer, des d’on es té una bona perspectiva de la Plana de Vic, arribem a la plaça del Padró, punt de cruïlla dels carrers Pare Solà, Girona, i Canigó. Antigament, abans que hi haguessin les campanes de l’església (segle XIV), hi havia en aquesta placeta el comminatori, que era una espècie de torreta on en dies de tempesta el capellà beneïa el terme per evitar la incidència d’una meteorologia adversa sobre el municipi. També cal destacar que en aquest espai es signà el 1381, la separació dels termes de Santa Eugènia i Vilalleons respecte al castell de Taradell. Actualment hi ha una creu, situada sobre una pedra de dimensions considerables. La seva història, si més no, resulta curiosa, donat que al segle XVI es col·locà per a lligar-hi els lladres els diumenges al matí, així, d’aquesta manera, els veïns els podien veure quan anaven a missa. Durant el segle XX serví per perpetuar en el temps les Santes Missions que s’han celebrat a la població: 1930, 1940, 1952 i 1966.

A continuació agafarem el carrer que s’enfila cap a la dreta, que rep el nom de Canigó. El principal punt d’interès són les cases que queden a mà esquerra del vial. La primera que mereix la nostra atenció és la núm.6, i es coneix com a can Tuneu. Si bé avui és un establiment comercial, també havia fet les funcions d’hostal. A més d’aquest apunt històric, sobresurt la llinda de la porta d’accés a la botiga pels motius representats; a la banda esquerra hi ha un sol, i a la dreta una lluna i un dimoni. Té a més la inscripció “Ave Maria sin pecado consebida 1705”, repartida a parts iguals al costat d’una creu llatina que s’aixeca sobre un triangle. El llegendari local explica els motius representats perquè les persones que hi residien aleshores, tenien quelcom a veure amb pràctiques espiritistes.

Continuem tot recta, passant per davant de can Català, casa núm. 5, amb uns brancals i una llinda, de pedra, en què hi ha la mateixa llegenda d’edificis esmentats anteriorment. Alhora, la nostra atenció es centra en la façana lateral de l’església romànica, i en l’edifici que fa xamfrà amb un vial que ens queda a mà esquerra, el carrer del Call. Conegut com a can Comella o ca la Rossa té nombroses obertures amb ús de pedra, destacant per la seva antiguitat la llinda de la porta principal de l’any 1690, i una creu de fusta que formava part del recorregut del Via Crucis que antigament es feia per Rams i el Divendres Sant.

Abans de reempendre el recorregut hi ha la possibilitat de baixar pel carrer del Call a fi d’observar dues plaques, de terra cuita, procediment artesanal de treballar la terra i de llarga tradició a Santa Eugènia. L’habitatge núm,1 conegut com a can Cantarell té gravada la data 1793, les lletres IHS (Iesus Home Salvador) i la inscripció “Joan Cardona ma fecit”. De la mateixa tipologia, i any de realització, és la placa de l’edifici que segueix a continuació, can Godayol.

Feta aquesta visita esporàdica, recularem per seguir el recorregut per anar vers la casa que ens queda a mà dreta. L’edifici, conegut com a can Soms, havia fet les funcions d’habitatge, però actualment acull el magatzem de la brigada municipal. La casa és una mostra de com eren els edificis a Santa Eugènia durant el segle XVIII, formats de planta baixa i primer pis. Un cop més tenim l’oportunitat de veure una llinda d’aquest segle, i més concretament del 1712.

Tot i que haguem recorregut poca distància, estem en un altre espai públic, la plaça Montseny, que és la zona de pàrking que queda a la part posterior de l’església. Es creà l’any 1968 com a resultat d’aterrar unes cases per facilitar una millor visió dels absis i del campanar. Aquests elements constructius mereixen la nostra atenció, i en especial el cloquer que s’aixeca sobre el cimbori, fet inusual en l’arquitectura romànica.

Al parterre que queda darrere l’església hi ha la placa, feta de marbre, que formava part del monument funerari que hi havia hagut a la capella fonda de l’església en memòria del Dr. Mn. Ramon Fontanellas, beneficiat de l’església de la Pietat i de la Catedral de Vic. Construït l’any 1882 va romandre a l’església fins els anys seixanta, quan es va desfer a resultes de les obres de restauració. Fontanellas fou l’artífex, l’any 1859, de l’ampliació de l’església amb la construcció de la capella del Santíssim i de capelles laterals. També féu que es traslladés el cementiri que hi havia al voltant de l’església a un zona més allunyada del nucli urbà.

Seguirem endavant; l’edifici que acull la rectoria, i una farmàcia a la part davantera és un dels més antics de la població. Recomanen veure la façana principal d’aqueix pels elements arquitectònics que té; destaca per la seva bellesa l’arcada d’accés a l’interior, feta de brancals de pedra i amb la inscripció “Ave Maria sin pecado concebida”. En aquesta mateixa façana, no podem deixar de mencionar la finestra per la llinda de pedra, que té una inscripció il·legible i la data 1704.

Del segle XVIII també és la casa que visitarem seguidament, que es troba en el carreró que queda a mà esquerra respecte a la farmàcia. L’edifici anomenat can Parrella fou bastit, si fem cas de la llinda de la porta principal, l’any 1764; les inicials IMI corresponen als noms Iesus, Maria, Iosep.

El recorregut l’acabarem al punt de partida, és a dir, davant de l’església parroquial o de la Casa de Vila.

Agustí Dalmau i Font
Historiador i arxiver